19 de desembre del 2013
MESTRE ARNAU HA VINGUT A AJUDAR-NOS A SEMBRAR
El mestre Arnau, el nostre exdirector, ha vingut a ajudar a sembrar lletugues cogollo als alumnes de 3r. Ha aprofitat per fer una classe de matemàtiques a l'hort.
Ha explicat la unitat de mesura. Han fet estimacions, han mesurat amb pams, regles (centímetres) etc. Els alumnes han après que un pam d'una persona adulta mesura més o manco 20 cm, però aquesta unitat de mesura no és convencional, ja que no a tothom un pam li mesura 20 cm. Per això utilitzam un regle.
29 de novembre del 2013
27 de maig del 2013
LES TOMATIGUERES
Hem sembrat tomatigueres de ramallet i de trampó a la parada d'educació infantil. Després, amb l'ajuda de n'Arnau, hem posat les canyes a les tomatigueres de trampó per a que es puguin aguantar quan creixin.
14 d’abril del 2013
MALES HERBES
A la parada de 6è havíem sembrat faves, però una plaga de males herbes ha fet malbé la collita, envaint tota la parada. No hem pogut collir ni una fava!
20 de febrer del 2013
LES LLETUGUES TREUEN FULLES NOVES
Quan vàrem tornar de les vacances de Nadal ens vàrem trobar que les gallines s'havien menjat les lletugues que havien sembrat els nins i nines d'educació infantil i de segon cicle. Afortunadament la naturalesa és sabia i quasi totes les lletugues han tornat a treure fulles. Els nins i nines de 5 anys han anat al mercat a comprar el planter i han replantat les que no han sobreviscut.
1 de febrer del 2013
LES PLANTES AUTÒCTONES DEL NOSTRE HORT
Aquí baix podeu conèixer les plantes autòctones de les I. Balears que tenim a l'hort de la nostra escola. Si voleu saber sobre elles, clicau damunt el seu nom.
 |  |  |
| Romaní |
 |  |  |
| Murtra |
 |  |  |
| Estepa Joana |
 |  |  |
| Olivera |
LES HERBES AROMÀTIQUES DE L'HORT
Aquí baix podeu veure les herbes aromàtiques típiques de la nostra cultura, i que també tenim a l'hort de la nostra escola. Així els/les nostres alumnes les poden conèixer, estudiar i aprofitar la seva utilitat, culinària, medicinal, etc. Si voleu saber més sobre elles, clicau damunt el seu nom.
 |  |  |
| Estragó |
 |  |  |
| Herba sana |
 |  |  |
| Menta |
 |  |  |
| Moraduix |
 |  |  |
| Fonoll |
 |  | |
ELS ARBRES FRUITERS DEL NOSTRE HORT
També tenim, a l'hort de la nostra escola, els principals arbres fruiter típics del nostre entorn. Si voleu saber més sobre ells, clicau damunt el seu nom.
 |  |  |
| Albercoquer |
 |  |  |
| Magraner |
 |  |  |
| Perera |
12 de gener del 2013
2 de gener del 2013
LA BIODIVERSITAT AL NOSTRE HORT
A l'hort ecològic pretenem imitar el funcionament dels ecosistemes naturals aconseguint el màxim de diversitat possible. Hem sembrat una gran diversitat d'espècies: arbres fruiters, plantes autòctones i plantes aromàtiques i medicinals. Per aconseguir un bon equilibri també afavorim la presència d'animals: gallines, anneres, coloms i conills.
La biodiversitat dels petits organismes que viuen al sòl també és molt important. L'ús de compost fa augmentar la biodiversitat del sòl.
1 de gener del 2013
ROTACIÓ DE CULTIUS
Si sembrem el mateix vegetal en una parcel·la any rere any, sempre extraurem nutrients del mateix lloc del sòl, el mateix tipus de nutrients, les plagues hi trobaran sempre el conreu del qual s'alimentaran i les males herbes adaptades a aquella planta s'hi desenvoluparan amb tota comoditat.
En canvi, si anem canviant de vegetal, els diferents tipus d'arrels exploraran parts del sòl distintes, perquè cada planta té unes necessitats específiques de nutrients, les plagues es trobaran amb una planta que no els serveix d'aliment i les diferents tècniques de conreu impediran que les males herbes s'hi adaptin.
Per això, la regla base d'una bona rotació és no conrear successivament, en una mateixa parcel·la, plantes que tinguin les mateixes necessitats ni els mateixos enemics, com és el cas de les de la mateixa espècie, de la mateixa família botànica o els vegetals dels quals s'aprofita la mateixa part (arrel, fulla, flor o fruit).
(Montse Escutia. L'hort escolar ecològic. Editorial Graó)
En canvi, si anem canviant de vegetal, els diferents tipus d'arrels exploraran parts del sòl distintes, perquè cada planta té unes necessitats específiques de nutrients, les plagues es trobaran amb una planta que no els serveix d'aliment i les diferents tècniques de conreu impediran que les males herbes s'hi adaptin.
Per això, la regla base d'una bona rotació és no conrear successivament, en una mateixa parcel·la, plantes que tinguin les mateixes necessitats ni els mateixos enemics, com és el cas de les de la mateixa espècie, de la mateixa família botànica o els vegetals dels quals s'aprofita la mateixa part (arrel, fulla, flor o fruit).
(Montse Escutia. L'hort escolar ecològic. Editorial Graó)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)