ENS PREPARAM PER SEMBRAR

Durant el mes de setembre hem anat preparant les parades per sembrar. Ja només ens fan falta els planters i tots els alumnes gaudiran observant com aquella petita planta que hauran sembrar creix i es converteix en una saborosa hortalissa.

PASA A PASA I ENTRE TOTS FEIM QUE EL NOSTRE PROJECTE CREIXI

DARRERA VENDA A LA BOTIGA ECOLÒGICA

Durant el curs 2014-15 hem sembrat a cada una de les paradetes i avui toca vendre les hortalisses de la darrera collita: cebes, alls, bledes i remolatxes.

PROJECTE DE LA TERRA AL CURRÍCULUM

IMATGES DEL TALLER DE FARMACIOLA NATURAL

LA DARRERA SEMBRA

Hem sembrat remolatxa, bledes, lletugues i endívies.

REMEIS NATURALS AMB PLANTES MEDICINALS

Karen Navarro, naturòpata i terapeuta floral, duu a terme un taller de Fitoteràpia al nostre centre. Ens mostra com podem crear una farmaciola natural a partir de les plantes medicinals que tenim sembrades al nostre hort escolar i les que ens trobam a la natura, al nostre entorn més proper. De la seva mà estudiam la utilització de las plantes medicinals i els seus derivats amb finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, per alleugerar o per curar dolències.

Vídeo del nostre hort

Collita de lletugues i venda a la botiga Rodamilans dels alumnes de 3r

Els alumnes de 3r de primària han estat aquesta vegada els encarregats de collir les lletugues i posar-les a la venda a la botiga ecològica Rodamilans. Gràcies a tots els compradors ara invertiran els guanys en una nova sembra. Podeu veure imatges de la collita i de la venda:

SEMBRA DE LLETUGUES I BLEDES

Pel desembre vàrem fer la collita de les parades de 4t, 5è i 6è i pel gener hem tornat a sembrar-hi planter. Aquesta vegada veurem crèixer bledes, lletugues lollo i lletugues romana.

MESTRE ARNAU HA VINGUT A AJUDAR-NOS A SEMBRAR

El mestre Arnau, el nostre exdirector, ha vingut a ajudar a sembrar lletugues cogollo als alumnes de 3r. Ha aprofitat per fer una classe de matemàtiques a l'hort. Ha explicat la unitat de mesura. Han fet estimacions, han mesurat amb pams, regles (centímetres) etc. Els alumnes han après que un pam d'una persona adulta mesura més o manco 20 cm, però aquesta unitat de mesura no és convencional, ja que no a tothom un pam li mesura 20 cm. Per això utilitzam un regle.

HEM PREPARAT TOTES LES PARADETES I HEM FET LA SEMBRA DEL CURS 2013-14

LA PRIMAVERA AL NOSTRE HORT

LES TOMATIGUERES

Hem sembrat tomatigueres de ramallet i de trampó a la parada d'educació infantil. Després, amb l'ajuda de n'Arnau, hem posat les canyes a les tomatigueres de trampó per a que es puguin aguantar quan creixin.

MALES HERBES

A la parada de 6è havíem sembrat faves, però una plaga de males herbes ha fet malbé la collita, envaint tota la parada. No hem pogut collir ni una fava!

LES LLETUGUES TREUEN FULLES NOVES

Quan  vàrem tornar de les vacances de Nadal ens vàrem trobar que les gallines s'havien menjat les lletugues que havien sembrat els nins i nines d'educació infantil i de segon cicle. Afortunadament la naturalesa és sabia i quasi totes les lletugues han tornat a treure fulles. Els nins i nines de 5 anys han anat al mercat a comprar el planter i han replantat les que no han sobreviscut.

L'HÀBITAT PELS PEIXOS

Preparam un hàbitat per tenir peixos al nostre hort.

LES PLANTES AUTÒCTONES DEL NOSTRE HORT

Aquí baix podeu conèixer les plantes autòctones de les I. Balears que tenim a l'hort de la nostra escola. Si voleu saber sobre elles, clicau damunt el seu nom.

Ullastre	Garballó	Mata

Alzina	Ginebró	Romaní

Arbocera	Aladern	Murtra

Gal·landa	Càrritx	Estepa Joana

Llampúdol	Cirerer de Betlem	Olivera

Garrover	Ametler

LES HERBES AROMÀTIQUES DE L'HORT

Aquí baix podeu veure les herbes aromàtiques típiques de la nostra cultura, i que també tenim a l'hort de la nostra escola. Així els/les nostres alumnes les poden conèixer, estudiar i  aprofitar la seva utilitat, culinària, medicinal, etc. Si voleu saber més sobre elles, clicau damunt el seu nom.

Anet	Poleo menta	Estragó

Camamil·la	Espígol o Lavanda	Herba sana

Julivert	Romaní	Menta

Orenga	Coriandre	Moraduix

Tarongí	Sàlvia	Fonoll

Farígola	Tem llimonenc

ELS ARBRES FRUITERS DEL NOSTRE HORT

També tenim, a l'hort de la nostra escola, els principals arbres fruiter típics del nostre entorn. Si voleu saber més sobre ells, clicau damunt el seu nom.

Taronger	Llimoner	Albercoquer

Cirerer	Codonyer	Magraner

Pomera	Caquier	Perera

REUTILITZAM L'AIGUA PER REGAR

LA BIODIVERSITAT AL NOSTRE HORT

A l'hort ecològic pretenem imitar el funcionament dels ecosistemes naturals aconseguint el màxim de diversitat possible. Hem sembrat una gran diversitat d'espècies: arbres fruiters, plantes autòctones i plantes aromàtiques i medicinals. Per aconseguir un bon equilibri també afavorim la presència d'animals: gallines, anneres, coloms i conills.
La biodiversitat dels petits organismes que viuen al sòl també és molt important. L'ús de compost fa augmentar la biodiversitat del sòl.

Plantes aromàtiques i bosc mediterrani by magenovart

ROTACIÓ DE CULTIUS

Si sembrem el mateix vegetal en una parcel·la any rere any, sempre extraurem nutrients del mateix lloc del sòl, el mateix tipus de nutrients, les plagues hi trobaran sempre el conreu del qual s'alimentaran i les males herbes adaptades a aquella planta s'hi desenvoluparan amb tota comoditat.
En canvi, si anem canviant de vegetal, els diferents tipus d'arrels exploraran parts del sòl distintes, perquè cada planta té unes necessitats específiques de nutrients, les plagues es trobaran amb una planta que no els serveix d'aliment i les diferents tècniques de conreu impediran que les males herbes s'hi adaptin.
Per això, la regla base d'una bona rotació és no conrear successivament, en una mateixa parcel·la, plantes que tinguin les mateixes necessitats ni els mateixos enemics, com és el cas de les de la mateixa espècie, de la mateixa família botànica o els vegetals dels quals s'aprofita la mateixa part (arrel, fulla, flor o fruit).
(Montse Escutia. L'hort escolar ecològic. Editorial Graó)

rotació sembra by magenovart

VÍDEO: L'HORT ECOLÒGIC RODAMILANS

L'HORT ECOLÒGIC RODAMILANS

* Introducció.

L'hort escolar i el corralet d'animals, a més de ser un projecte on hi ha definits uns objectius específics bens clars, hauria de ser un espai on mestres i alumnes puguin desenvolupar, aplicar i reforçar coneixements adquirits a l'àrea de medi i a totes les altres àrees. S'hauria d'aprofitar aquest espai per tenir present en tot moment les tres "R", a través de les activitats que es fan a l'hort, per tenir-les presents a altres indrets i sobretot el  respecte al medi ambient partint de la cura dels animals del corralet i de la tècnica emprada en la posta en funcionament de nostre hort. Importantíssim és emprar aquest espai per adquirir coneixements i generalitzar-los. I sobretot és un espai prou important per valorar les distintes competències que l'alumne ha adquirit. Finalment ha de ser un lloc on mestres i alumnes si sentin a gust, si sentin  protagonistes i que descobreixin la importància de les nostres actuacions  per millorar la vida del nostre planeta i per tant la nostra.

* Hort escolar ecològic. Què és un hort ecològic?
L'hort escolar és un recurs educatiu i ecològic: treball sense productes químics ni fertilitzants sintètics és una manera de viure en armonia amb l'entorn respectant el patrimoni natural. Una paredeta en crestall és un sistema per treballar amb la mínima superfície de terra sense productes químics, amb el mínim consum d'aigua, sense productes pesticides, amb el mínim treball de sembra sense necessitat de llavors genèticament modificades, amb el mínim manteniment i la màxima producció ideat pel mallorquí Gaspar Caballero de Segovia.

* Com és el nostre hort?

El sistema que empram per fer el nostre hort és el mètode d’en Gaspar Caballero, o sigui, el mètode basat en les parades de crestall, en el que hi ha una rotació quatrianual i, per tant, ha de tenir un nombre de parades múltiple de 4. Però, què és una parada? I el crestall? Una PARADA és un rectangle de terra d’1’5 m d’ample i una llargària que pot variar de 3 a 6 m. El CRESTALL és una cobertura de fems o compost que es posa damunt la parada, sense barrejar amb la terra.

* Aspectes bàsics de l'hort.

1. No s’ha de trepitjar la terra de les parades de crestall. S’ha d’anar pels camins que hi ha entre les parades i per damunt les bigades. 2. S’ha d’emprar compost com a adob de la terra i aliment de les plantes. El compost és un aliment natural que s’obté de la matèria orgànica quan es podreix (restes de poda de plantes, peladures de fruita...). 3. La sembra. Emprant aquest mètode sembram les plantes més espesses del que és habitual i, d’aquesta manera, empram menys espai i la humitat es conserva millor. Per tant, estalviam aigua. És recomanable sembrar plantes aromàtiques i ornamentals (romaní, gal·landa...) entre les bigades de la parada. 4. El reg. Per regar s’empra una mànega anomenada exsudant , d’aquesta manera la humitat es reparteix millor per tot el terreny. Això, juntament amb el compost que hi ha damunt fa que la humitat es conservi millor i es crea un microclima apropiat pels insectes i cucs de terra que fan que la planta sigui més vigorosa i resistent a les plagues i malalties. 5. Un cicle de rotació de 4 anys. Cada any s’han de conrear les famílies de plantes a parades distintes de manera que cada 4 anys coincideixin allà on han estat sembrades el primer any. Per aquest motiu el nombre de parades ha de ser múltiple de 4. Es fa així per evitar malalties i perquè els nutrients que té la terra i que necessiten les plantes són diferents per a cada família botànica. D’aquesta manera evitam que s’esgotin i es poden anar recuperant. ACTIVITATS A L'HORT Collita i venta de les endívies   Els/les alumnes de 3 anys sembren lletugues romanes.